En el diagnòstic per imatge convencional, una font d’energia externa (com són els rajos X, camps magnètics o ultrasons) és usada per a produir imatges internes d’ossos i teixits tous. En els procediments de medicina nuclear i imatge molecular reconeguts com Diagnòstic Nuclear Molecular, la font d’energia és introduïda dins l’organisme mitjançant radiofàrmacs, on s’incorpora específicament a un teixit, òrgan o procés molecular determinat. Finalment la senyal nuclear és detectada mitjançant un dispositiu extern com són les gammacambres, cambres SPECT i cambres PET, que permeten obtenir i revelar la informació sobre la funció de l’òrgan i la seva activitat cel·lular.

Degut a que les malalties s’inicien amb canvis microscòpics cel·lulars, el diagnòstic nuclear molecular, té el potencial d’identificació de la malaltia en una etapa molt incipient, quan el tractament pot ser més efectiu i sovint molt abans que tècniques d’imatge convencional i altres proves siguin capaces de revelar anormalitats.

Al tractar-se de mètodes exploratoris no invasius ni molestos pel pacient, amb uns efectes secundaris mínims, ja que la radiació que s’emet és igual o inferior a la d’estudis radiològics de rutina, el diagnòstic nuclear molecular ofereixen la possibilitat de canviar l’atenció mèdica del pacient convertint-la en una atenció proactiva enlloc de reactiva.

Avui en dia el diagnòstic nuclear molecular permet l’estudi de quasi tots els sistemes i òrgans principals de l’organisme. On esdevé un component essencial de l’atenció mèdica en pacients de càncer, malalties cardíaques i trastorns cerebrals.

Tècnica PET-TC

Tomografia per Emissió de Positrons

Una de les eines del diagnòstic nuclear molecular més significatives que s’han desenvolupat mai és la Tomografia per Emissió de Positrons (PET) amb el radiofàrmac Fludesoxiglucosa (FDG). Avui en dia, la majoria d’estudis PET es combinen amb estudis de tomografia computeritzada (CT o TAC) per a localitzar millor les àrees d’activitat cel·lular anòmales.

La FDG és un compost molecular similar a la glucosa, que s’acumula en aquelles àrees de l’organisme que posseeixen una activitat metabòlica més elevada. Una vegada la FDG s’ha injectat al torrent sanguini del pacient, aquesta es distribueix per tots els teixits i serà la cambra de PET-CT la que revelarà la distribució de la FDG per tot el cos, permetent identificar l’existència d’anormalitats. Per exemple, les cèl·lules canceroses solen mostrar una elevada captació de FDG, mentres que les cèl·lues del cervell afectades per demència consumeixen menys glucosa i per tant presenten una captació disminuïda de FDG.

A més a més de la FDG, existeixen una gran varietat de radiotraçadors per PET que permeten realitzar una gran varietat d’estudis morfològics, funcionals i analítics de gran valor per la pràctica mèdica.