Teragnosis és una estratègia de gestió del pacient que implica la integració del diagnòstic i la teràpia. En oncologia, el teragnòstic combina els camps del diagnòstic del tumor amb el de la teràpia per intentar millorar les tècniques existents. Les possibilitats d’identificació, orientació del tractament i seguiment de la malaltia obren un nou capítol en la medicina de precisió.

En el context de la medicina nuclear molecular, el teragnòstic fa referència a l’ús de molècules marcades amb radionúclids per diagnosis (positrons o emissors

gamma) o amb radionúclids terapèutics (emissors beta) per al diagnòstic i la teràpia d’una determinada malaltia. De manera que la imatge molecular i el diagnòstic de la malaltia poden conduir efectivament a un tractament personalitzat usant les mateixes molècules d’estudi.

Un dels exemples més recurrents de teragnosis en medicina nuclear és l’ús del gal·li 68 com a traçador per diagnosis, seguit d’una teràpia amb radionúclids com el Luteci 177 per marcar la mateixa molècula en una teràpia personalitzada.