
Fludesoxiglucosa
La fludesoxiglucosa és el radiofàrmac de més abast en el diagnòstic per imatge molecular, concretament en la modalitat PET, representant més del 90% de les exploracions. Les indicacions clíniques van des de la oncologia, cardiologia i neurologia fins a les malalties infeccioses i inflamatòries.
A nivell oncològic, l’objectiu diagnòstic de la prova PET amb FDG és visualitzar l’augment d’aportació de glucosa en òrgans i teixits. Les cèl·lules cancerígenes presenten un consum de glucosa augmentat respecte les cèl·lules sanes, permetent la detecció de zones afectades. Algunes de les indicacions més recurrents són la detecció de tumors d’origen desconegut, metàstasis hepàtiques o òssies, càncer de pulmó, càncer de mama, càncer de cap i coll, càncer colorectal, limfomes, etc.
En cardiologia, l’objectiu diagnòstic és visualitzar del teixit miocardi viable que capta glucosa però està hipoperfundit. En situacions on les tècniques d’imatge convencionals no són concloents, la prova PET amb FDG permet avaluar la viabilitat miocàrdia de pacients amb insuficiència ventricular greu i que són candidats a revascularització.
A nivell neurològic, la prova PET amb FDG permet l’estudi del hipometabolisme glucídic interictal, d’interès en varies malalties, com l'epilèpsia. En situacions de malalties infeccioses o inflamatòries, l’objectiu diagnòstic és el teixit o estrucutres amb una presència anòmala de leucòcits activats.

18F-beta-amiloide
Les plaques de de β-amiloide són dipòsits ocasionals presents en el cervell de persones amb problemes de memòria provocats per demència de la malaltia d’Alzheimer, la demència per cossos de Lewy i la demència per la malaltia de Parkinson, i també en alguns cervells de persones d’edat avançada però que no presenten simptomatologia.
Un estudi PET negatiu amb traçador de 18F-beta-miloide indica absència o densitat escassa de plaques de β-amiloide, i per tant incompatible amb el diagnòstic d’Alzheimer.

Fluorodopa
A nivell oncològic, el PET de [18F]-FDOPA permet l’estudi funcional de patologies, òrgans i teixits on l’objectiu diagnòstic es centra al voltant d’un augment del transport intracel·lular i en la descarboxilació del aminoàcid dihidroxifenilalanina (DOPA). En particular algunes de les indicacions més recurrents són en el diagnòstic de tumors cerebrals i neuroendocrins.